Notícies

Mia Alonso, membre de l'equip Corremonts-sportHG, ens comparteix la crònica de la Burriac Xtrem 2015

Enviada per administrador el 27/Nov/2014 - 23:02

Imatge 0 per Mia Alonso, membre de l'equip Corremonts-sportHG, ens comparteix la crònica de la Burriac Xtrem 2015

Argentona, 23 de novembre de 2014 - El diumenge passat a la vila d'Argentona es va disputar la cursa de muntanya Castell de Burriac, més coneguda amb el nom de Burriac Xtrem. Una cursa clàssica del mes de novembre que tot corredor ha de tenir marcada dins el seu calendari, ja que amb aquesta ja en van dotze edicions, i si porten tan de temps organitzant aquest esdeveniment és per algun motiu. La cursa, que transcorre per l'àrea protegida del Parc de la Serralada Litoral, i passa pels termes municipals d'Argentona, Cabrera de Mar i Dosrius, enguany ha presentat com a novetat un circuit de 42km (una marató), a més dels dos itineraris de sempre: la cursa de 25km, i la popular de 15km.

Des de primera hora del matí es respirava un gran ambient a la plaça d'Argentona. Amb un èxit total de participació, prop de 800 corredors distribuïts entre les tres curses es preparaven per gaudir de la “baixa” muntanya del Maresme. A les 7:00h sortirien els de la marató, a les 9:00h els que corrien la cursa de 25km i just després, a les 9:15h, seria el torn dels participants a la de 15km. Es presentava un dia destapat i força càlid. Per estar en ple mes de novembre no feia gens de fred. Aquella calor que es preveia la patiríem durant la cursa, segur!

Aquest era el primer cop que corria la Burriac Xtrem, n'havia sentit a parlar molt bé i aquest any em vaig decidir a participar-hi, hi ho faria en el circuit de 25km. A les 8:00h, puntual, ja estava a Argentona preparat per recollir el dorsal, saludar a coneguts i amics, i escalfar pel voltant del poble abans de posar-me sota l'arc de sortida. Tres coets van donar el tret de sortida, i vam sortir disparats com si d'un 10 mil es tractés, un parell de km trepitjant asfalt pel poble i ràpidament ja vam enfilar camí. A partir d'aquí va començar la “muntanya russa”, un autèntic puja i baixa per corriols estrets, sorrencs i pedregosos, tapats per una densa vegetació de pins i alzines. No va ser fins aproximadament al Km 19, quan vam coronar el punt més alt de la cursa, el Castell de Burriac, vam sortir de la espessa vegetació i vam poder contemplar unes vistes meravelloses del mar. Finalment, després d'un bon trenca cames per infinitats de tobogans i després de superar els 25km i 1.300 metres de desnivell positiu, vam arribar de nou a Argentona, on la plaça principal del poble ens esperava una bona claca de gent.

Content pel temps establert (2h39') i per la meva catorzena posició. Felicitar de tot cor l'organització pel bonic recorregut, per l'excel·lent marcatge, pels bons avituallaments i per fer una cursa amb tanta energia. Esperem que vinguin moltes edicions més d'aquesta Burriac Xtrem. L'any que ve tornarem!