Limone Extreme: tanca d'una temporada perfecta

Kilian Jornet va participar aquest cap de setmana a la final de les Skyrunner World Series, on va aconseguir sengles victòries en la prova de quilòmetre vertical i en la d'skyrunning.

Jornet es va coronar per primera vegada Campió del Món de quilòmetre vertical i aconseguia així els títols en les tres especialitats, cosa que mai abans havia aconseguit cap altre atleta. També ha participat avui a la prova d'skyrunning de 23km i 2.000m de desnivell positiu, una prova en un entorn magnífic on Jornet ha aconseguit una gran i disputada segona posició (2:14:55), a 8 segons del guanyador Petro Mamo. D'aquesta manera Jornet posa punt i final a una temporada molt prolífica.

Des del principi el català s'ha imposat en el grup capdavanter, al costat de Petro Mamo i David Schneider. Tota la cursa ha estat una gran disputa pel podi, tot i que Jornet, després de la victòria del quilòmetre vertical d'ahir a la nit, s'ha trobat amb les cames una mica pesades.

Temporada 2014: 14 proves al voltant del món

Kilian Jornet també ha tingut molt present durant la temporada el repte del projecte Summits of My Life de l'any, el McKinley de 6.194m amb esquís. “Va ser una gran aventura. Vam passar unes setmanes al camp base del Denali, i malgrat les males condicions meteorològiques vam aconseguir batre el rècord”. Jornet va deixar el rècord en 11h48'.

La temporada de trail running va començar al maig, amb la seva participació a la Transvulcania de 83km i 8.525m de desnivell positiu, on va obtenir la segona posició, després de Luis Alberto Hernando: “Va ser una cursa molt interessant, on arribava amb poc entrenament en trail, i on Luis Alberto va fer un gran paper. Com sempre, l'ambient a la Palma va ser increïble i em va ajudar a que pogués entrar a meta, ja que vaig patir una mica a la part final”. Després de la Palma Jornet no es va voler perdre una de les seves curses preferides, la Zegama Aizkorri de 42km i 3.835 de desnivell positiu: “Va ser una cursa molt especial, aconseguint la setena victòria a Zegama i, a més, batent el rècord. Era un objectiu que tenia des de feia temps. Va ser una gran alegria en una prova molt disputada”. L'atleta, ja recuperat de la Palma, va poder marcar el rècord de 3h:48:40.

Ja al mes de juny va arribar el Campionat del Món d'Skyrunning de 42km i 2.511m de desnivell positiu disputat a Chamonix. El català va aconseguir doble victòria: en la modalitat d'skyrunning i en la de quilòmetre vertical. “No m'esperava poder estar a aquest nivell, ha estat una sorpresa molt positiva, especialment en el quilòmetre vertical. Haver pogut aconseguir el doblet va ser una cosa molt especial, i no podria estar més content d'aquest campionat del món”, comentava Jornet.

Al juliol Jornet va tenir l'oportunitat de participar en una de les curses que des de feia diversos anys tenia en ment, la Hardrock de 160km i 20.722m de desnivell positiu. En aquesta prova americana, a la qual s'accedeix per sorteig, Jornet no només va guanyar, sinó que també va aconseguir batre el rècord de la prova: “De la llista de curses que volia participar des que era un nen aquesta era l'única que em faltava per fer. És una cursa molt especial, molt dura i salvatge, i en la qual em vaig trobar molt bé. Va ser gairebé la cursa perfecta”, explicava Kilian Jornet. A la seva tornada d'Estat Units, Jornet no es va voler perdre la Dolomites Skyrace de 22km i 1.750m de desnivell positiu, una prova clàssica en el calendari, on també va vèncer al quilòmetre vertical: “No m'esperava poder aconseguir aquesta victòria, ja que creia que no m'hauria recuperat completament de la Hardrock. No obstant això vaig estar content de poder aconseguir la victòria a Canazei, és un lloc al que sempre m'agrada tornar”. Sense deixar Itàlia, l'atleta va participar en el clàssic Giir di Mont de 32km i 2.400m de desnivell positiu, acumulant sis victòries en set curses: “El Giir di Mont és una cursa que m'encanta, on es viu un autèntic ambient de muntanya. Estic molt content haver-hi pogut guanyat de nou, el balanç de la temporada fins ara està sent molt bo”.

Va arribar l'agost i també ho va fer Sierre Zinal de 31km i 2.200m de desnivell positiu, una prova molt ràpida en què participen atletes de diferents disciplines. Jornet va vèncer i explicava: “Sierre Zinal és una de les proves mítiques de l'Skyrunning i guanyar aquí sempre és un desafiament, ja que hi ha grans rivals. A més, a poc a poc anem sumant punts de cara al campionat d'skyrunning”. I és que tot i perdre's la següent prova de la copa del món a la Matterhorn Ultraks, Jornet es va adjudicar automàticament el títol ja a l'agost, sense que els seus rivals poguessin donar-li caça en les dues últimes proves.

Tot i guanyar el campionat d'skyrunning, quedaven encara les modalitats d'ultrarunning i quilòmetre vertical. En ultrarunning la següent prova va ser Kima de 52km i 4.200m de desnivell positiu, prova bianual en què Jornet té sempre bons records: “Kima és una de les meves curses preferides, tant per la seva tecnicitat com per la seva exigència. Va ser molt bonic poder sumar una nova victòria i batre el rècord, en un pur ambient d'skyrunning”.

Al setembre Jornet es va desplaçar als Estats Units per disputar The Rut de 50km i 3.000m de desnivell positiu, l'última prova del campionat d'ultrarunning: “The Rut va ser un descobriment bonic; una cursa exigent i tècnica. Em va agradar poder guanyar a la prova, però sobretot vaig estar content de poder aconseguir un campionat que per a mi és un premi a la regularitat”. I és que amb la victòria Jornet es va fer també amb el segon campionat de la temporada, el d'ultrarunning. L'atleta també va aconseguir la victòria a la prova de quilòmetre vertical i així se situava també en primera posició en el rànquing. La seva victòria d'ahir a Limone li va valer per aconseguir aquest últim títol, el que li faltava d'una llarga col·lecció de trofeus que el confirmen, una vegada més, com l'atleta més polivalent i en forma del campionat.

Després de nombrosos anys en l'elit del trail running, alguns es pregunten què és el que segueix motivant Jornet a participar en curses i a disputar campionats: “Per a mi l'important de tot això és la gent. Som una gran família amb qui sempre passes bons moments. Som iguals perquè ens agrada patir, donar-ho tot, desconnectar el cervell i córrer. A la línia de sortida som tots iguals, i això és el que em segueix agradant d'aquest esport”.

Jornet comença ara uns merescuts dies de descans abans de començar a preparar el gran repte que li queda aquest any: l'intent de rècord a l'Aconcagua, dins del projecte Summits of My Life.

Crèdit de la foto: Riccardo Selvatico