Notícies

Zegama Aizkorri Mendi Maratoia, l'excel·lència de les curses de muntanya!!!

Enviada per administrador el 30/Mai/2011 - 11:03

Imatge 0 per Zegama Aizkorri Mendi Maratoia, l'excel·lència de les curses de muntanya!!!

Aquest cap de setmana s'ha disputat una de les curses més valorades i estimades del món. Segona prova de l'Skyrunner World Series, Zegama 2011, amb els seus 42,195 quilòmetres i un desnivell acumulat de 5.472 metres, ha tornat a omplir les muntanyes basques del Parc Natural d'Aizkorri de soferts skyrunners disposats a gaudir de les excel·lències d'aquesta cursa mítica. Enguany ha fet molta calor durant tot el recorregut, la qual cosa ha fet la cursa més dura i ha obligat alguns corredors a abandonar.

Al final la victòria en homes se l'ha emportat Kilian Jornet amb un temps de 3 hores i 57 minuts. En dones s'ha imposat la corredora basca Oihana Kortazar amb un temps de 4 hores i 42 minuts. El Kilian ha dedicat la victòria a la corredora recentment desapareguda Irene Edo, que fa poc més d'una setmana va morir a causa d'un accident al Desert de Les Palmes (Benicàssim, Castelló), mentre entrenava. En paraules del Kilian: "Zegama avui se'n va al cel. És teva Irene".

El Lluís Sanvicente, que va fer 32è de la general amb 4h i 35 minuts, ens explica en primera persona com l'ha viscut i quines han estat les seves sensacions. No us ho perdeu a la notícia estesa (feu clic sobre el títol de la notícia).

Lluís Sanvicente:

Zegama és una cursa molt emotiva, de fet considero que és més que una cursa. Els minuts previs, quan estem tots a la línia de sortida, són minuts que marquen molt, que et fan saltar les llàgrimes i que et demostren que la gent del poble viu aquest esport, les seves muntanyes i ens estimen com a corredors, ens mimen. Aquell dia nosaltres, els que duem un dorsal, som com una espècie de Déus. Des del primer a l'últim corredor se'ns anima. Trobes milers d'espectadors durant tot el recorregut, cridant, animant i ajudant. Gent que ens aprecia i que realça el nostre esforç ocult, la nostra dedicació sovint ignorada o mal entesa a l'olimp de l'esport i de la vida en general! És sens dubte una de les curses més increïbles del món, per no dir la que més.

Personalment és el tercer any que la corro i em conec el recorregut de memòria. Es tracta de controlar, de sortir a ritme, d'aguantar, de vigilar de no cremar-se, de no fer-se mal... Aquest any ha fet molta calor i s'havia d'anar amb compte amb la hidratació. He vist gent que teòricament hauria d'estar al davant punxar, i suposo que ha estat degut en gran part a les altes temperatures. A mi m'ha sortit bé. He estat de sort i he rebaixat el meu cronòmetre. Això em dóna les forces suficients per continuar endavant pel que ens queda. La temporada és llarga, molt llarga, i això només acaba de començar.

Córrer a Zegama és tot un privilegi, us la recomano. Almenys un cop a la vida, si us agrada el món de les curses, la sensació de córrer pels passadissos humans a Sancti Spiritu, a la Serra de l'Aizkorri o a l'arribada, s'ha de viure!

Allà, durant els 42,195 quilòmetres del recorregut et sents com tot un heroi!

Després de llegir les paraules del Lluís, no us venen ganes d'anar-hi? A nosaltres moltes!!!

Foto: Marc Vila