Sortim del punt quilomètric 18,4 de la carretera que baixa a Mura des del coll d'Estenalles. Allà, a la dreta de la carretera de baixada, hi ha un petit roquissar amb un fita que ens marca un sender que baixa cap al torrent. Baixem per aquest corriol fins arribar al torrent, on trobem la pista que des de la carretera es dirigeix cap a la casa de la Vall. Seguim aquesta pista a la dreta fins arribar al mas, que deixem a la dreta per continuar per la pista principal. Passada la casa deixem una pista que puja a la dreta i una altra tancada amb una cadena que ressegueix el torrent, a l'esquerra. Nosaltres seguirem sempre la pista principal. Passem per sota dues línies elèctriques. Més endavant trobem una pista que se'ns uneix, i continuem pujant per la mateixa pista fins arribar al coll de Creu Gener. Allà deixem la pista principal que hem estat seguint i en prenem una de secundària barrada per una cadena. Al cap de poc tornem a creuar per sota les dues línies elèctriques. Fem uns metres més i deixem la direcció que seguim per girar a la dreta per una altra pista que ens portarà fins a una torre elèctrica. En aquest punt trobem un sender a l'esquerra que seguint la direcció sud ens permetrà assolir la serra dels Emprius. El prenem i al cap de poc arribem a la roca coneguda com l'Ocell de Pedra, per la similitud que té amb aquest animal. Voltegem la roca per l'esquerra i continuem flanquejant-la per aquest costat fins que el camí guanya alçada i s'enfila cap al serrat. Anem pujant entremig d'una vegetació arbrada fins a sortir a terreny obert, poc abans d'arribar al coll de Fontserretes, on la serra dels Emprius s'uneix amb la serra de les Garses per la carena d'era Ventosa. Nosaltres continuem en direcció sud. Ara ja podem contemplar la vall d'Horta, amb els seus masos disseminats, els cingles de Gallifa i més al fons el cingles del Bertí i el Montseny. Davant tenim una vista de la cara nord del Montcau i els Cortins, i a la dreta podem veure la Falconera i Montserrat. Al fons també veiem una roca amb forma de queixal que se separa de la carena, a l'esquerra. És el Queixal Corcat. Ens hi acostem tot resseguint la carena tenint tendència a agafar sempre el camí per sobre la vall d'Horta, a llevant. Quan sortim a un tram pla sense vegetació, ja amb el Montcau a primer pla, veiem entre la vegetació un camí que baixa a l'esquerra per una canal. Si el prenem arribarem a aquesta roca, que té un forat estret i allargat que la travessa pel centre. Compte! L'accés per arribar al Queixal és estret i una mica aeri, i la grimpada del forat requereix certa destresa i flexibilitat. Desfem de nou el camí fins al serrat, allà on ens hem desviat. Continuem avançant en la mateixa direcció i aviat arribem al punt final de la carena, just al lloc on trobem les roques de Finestrelles. En aquest punt comencem a baixar per una canal que trobem a l'esquerra, o per un tram de desgrimpada que tenim davant, on hi ha el tronc d'un arbre mort i ennegrit per algun foc o l'impacte d'algun llamp. Arribem a un primer collet, arran de les Finestrelles. Continuem baixant per un camí que comença a girar en direcció oest cap al collet de Llor, sota el Montcau. En aquest punt trobem el GR5, que ve de la Muntada i del Marquet de les Roques. Nosaltres no el seguim en cap direcció i girem en direcció nord per seguir el camí de la dreta que passa sota el Cavall Bernat de la Vall i el serrat de la Coca. Deixem algun trencant a l'esquerra, i més endavant trobem la font de la Guineu, un petit brollador d'aigua, sovint sec, amb una petita bassa al roquissar. Continuem pel mateix camí, des d'on observem la silueta de la serra dels Emprius que acabem de recórrer, per arribar finalment al punt d'inici.
Serra dels Emprius